La Tragedia del Struma

La Tragedia del Struma

El 23 de febrer de el vaixell de refugiats jueus "Struma" s'enfonsava en el Mar Negre.

Aquest vaixell, que portava a bord a 769 refugiats jueus (tot i que podia albergar a només 600) que escapaven de les massacres contra els jueus de Romania, partia del port de Constança (Romania) el 12 de desembre cap a Istanbul i d'allà seguiria viatge amb destinació a Israel.

Pressionades per Winston Churchill, les autoritats turques van obligar a la tripulació del vaixell, a estacionar dins del port, sense autoritzar a ningú a baixar a terra. Així van romandre els refugiats jueus durant 70 dies, tancats i amuntegats dins de l'embarcació, sobrevivint gràcies a la insuficient menjar que rebien diàriament per part de la col lectivitat jueva d'Istanbul.

L'Agència Jueva va intentar vanamente convèncer les autoritats del Mandat Britànic que permetés la partida del vaixell cap a Israel, però només deu setmanes després que arribés el vaixell a I¡Estanbul i amb la majoria dels seus passatgers ja malalts d'extrema debilitat i hacinacion, és expulsat de retorn cap al Mar Negre amb els motors descompostos i al cap d'uns pocs quilòmetres, el "Struma" és enfonsat el 24 de febrer de per un torpede enviat, segons sembla per error (o no?) pel submarí soviètic Shchuka 213 comandat pel Capten Denezhko. El saldo va ser de 768 passatgers morts (406 homes, 269 dones i 103 nens) i 10 tripulants romanesos ... Un sol un sobrevivent, de nom David Stoliar va ser trobat surant 20 hores després de l'enfonsament!

Nerea Gurrea Juárez

Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki s'ha fet sota una ordre del seu president Harry S. Truman, els dirigents japonesos han decidit ignorar l'ultimàtum de Postdam. El bombardeig atòmic va estar precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic a 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial acaba oficialment menys d'un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó. Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra. El nombre de morts és difícil de definir i només són possibles les estimacions. El Departament d'Energia dels Estats Units avança la xifra de 70.000 persones per Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki mortes instantàniament. . Segons una altra font les bombes han matat a 140.000 persones a Hiroshima i 80,000 a Nagasaki , aproximadament la meitat de morts en els dies del bombardeig. Després d'ells molts milers per malalties degudes a l'exposició a la radiació resultant.

Les justificacions dels bombardejos són subjecte de nombrosos debats i controvèrsies. Per als qui s'hi oposen, aquests bombardejos, que van matar sobretot a civils, van ser inútils i són crims de guerra, mentre que pels partidaris de la decisió això ha provocat escurçar la guerra en molts mesos provocant la rendició del Japó i per tant salvant la vida de centenars de milers de soldats americans, així com de civils presoners en el territori que ocupaven els japonesos conegut com la Gran Àsia oriental.
Els supervivents de les explosions, han esdevingut el símbol d'una lluita contra la guerra i les armes atòmiques a tot el món. Però al Japó no han estat reconeguts com supervivents i se'ls ha deixat a la seva sort, perquè les explosions d'Hiroshima i Nagasaki han estat durant molt de temps un tema tabú.

La Segona Guerra Mundial

La segona guerra mundial ha sigut el conflicte més gran de la història ha començat a involucrar més països , ha causat és baixes militars , civils i el primer i unic en què es va utilitzar armes nuclears. Han provocat , de una forma directa o en alguns casoso indirecte , la mort de uns 50 a 60 milions de persones , la major part de civils , son de un 3% de la població mundial de l’època . Han tingut uns costos molt elevats major de totes les altres guerres juntes

La guerra ha provocat la modificació de fronteres i la creació de nous estats. Algunes antigues colònies de països europeus han aconseguir la independència. Hi ha agut de fer un desplaçament del poder dels països de l'Europa Occidental a les dues noves superpotències, els Estats Units i la Unió sovietiaca, cosa que va significar l'inici de la guerra freda. A les zones d'Europa ocupades pels soviètics s'hi van establir règims comunistes poc després de la fi de la guerra. A la Xina, la retirada del Japó ha catalitzar la revolució comunista. D'altra banda, l'ocupació militar nord-americana al Japó ha conduir a la democratització del país

Raquel Ferrer López

Jocs Olímpics de Londres (1948)

La 2na. Guerra Mundial va impedir la realització d'una Olimpíada, prevista per fer a Londres per culpa de les destrosses de la guerra. Ara, el 1948 és un altre, ple de cicatrius i traumes, però amb els destrosses arreglats. És la consagració de l'esperit olímpic simple fet que Londres seriosa seu d'una Olimpíada després de la guerra.
De moment, a meitat dels torneig no hi ha agut resultat sorprenents. Diversos factors han portat al prejudici tècnic de l'esdeveniment. L'esport a passat per un recés forçat, en què una generació d'atletes va deixar de competir, sense comptar amb aquells que van morir en batalles, camps de concentració i fins a les seves cases. Com si no fos suficient, gairebé cada dia ha plogut durant la realització de les proves. Les pistes i els camps estan gairebé sempre inundats. Un dels atletes més aclamats en el tancament de la desfilada ha estat l'holandesa Fanny Blankers-Koen. Als 32 anys, és la més vella de totes les dones competidores, tant així que va rebre el sobrenom de àvia. Aquestes olimpiades no es recorden com les millors per culpa de la 2na Guerra Mundial. Pero tot i aixó han sigut unes de les olimpiades mes visitades de l'historia, perque els visitants donesin forçes a els afectats d'aquesta gerra.


Marc Velasco Trius

Ahir dia 28 d'octubre de 1956 la cadena de televisió: televisió espanyola (TVE) les seves primeres emissions van ser les retransmissions de una misa i una actuació dels coros y dances, a mes van arribar un centenar de televisors importats. Fa 10 anys dos grans del sector com la nortamericana RCA i la holandesa Philips van treure la seva tecnologia en un intent de convencer al régim de virtuds. Pero no van tindre éxit polític ni técnic. En el agost d' aquest any van vindre a la feria de Barcelona.
Avui dia es fan retransmissions en equips com 520a/15 que té una pantalla de 12 pulgades i va encastrada en el armari.
Dintre de uns tres anys arribara la senyal a Barcelona. Phillips amb el pas del temps el que farà son televisions més grans i amb millor cualitat.
I per finalitzar aquest any el govern eliminara el impost de luxe que grababa els televisors i s' incentiva la compra dels televisors.


Daniel Burgos Guardiola

Desastre aeri de Múnich

Múnich, 7 de febrer de 1958.


Ahir, 6 de febrer de 1958, l'equip del Manchester United volava camí de Manchester després de jugar els cuarts de final de la Copa d'Europa contra l'Estrella Roja de Belgrad després d'haver empatat a 3 gols i classificar-se per les semifinals contra el Milan.

A l'aeroport de Belgrad les coses no van començar bé. El vol 609 de la British European Airways va endarrerir la seva sortida una hora, ja que el jugador Johnny Berry va perdre el seu passaport. L'avió tenia previst fer una parada tècnica a Múnich per repostar combustible.

L'ACCIDENT

El capità, James Thain, va realitzar dos intents d'enlairament, però no va poder enlairar-se degut a problemes als motors. A més, la climatologia no acompanyava. Al tercer intent, a les 3:04, l'avió va fallar al guanyar altura i va estavellar-se a unes terres colindants a l'aeroport. L'accident va ser causat per la formació d'aiguaneu al final de la pista, que va provocar decceleració a l'avió, evitant que l'avió s'alces a una velocitat de vol segura.

Rubén Conesa Ortega