Jocs Olímpics de Londres (1948)

La 2na. Guerra Mundial va impedir la realització d'una Olimpíada, prevista per fer a Londres per culpa de les destrosses de la guerra. Ara, el 1948 és un altre, ple de cicatrius i traumes, però amb els destrosses arreglats. És la consagració de l'esperit olímpic simple fet que Londres seriosa seu d'una Olimpíada després de la guerra.
De moment, a meitat dels torneig no hi ha agut resultat sorprenents. Diversos factors han portat al prejudici tècnic de l'esdeveniment. L'esport a passat per un recés forçat, en què una generació d'atletes va deixar de competir, sense comptar amb aquells que van morir en batalles, camps de concentració i fins a les seves cases. Com si no fos suficient, gairebé cada dia ha plogut durant la realització de les proves. Les pistes i els camps estan gairebé sempre inundats. Un dels atletes més aclamats en el tancament de la desfilada ha estat l'holandesa Fanny Blankers-Koen. Als 32 anys, és la més vella de totes les dones competidores, tant així que va rebre el sobrenom de àvia. Aquestes olimpiades no es recorden com les millors per culpa de la 2na Guerra Mundial. Pero tot i aixó han sigut unes de les olimpiades mes visitades de l'historia, perque els visitants donesin forçes a els afectats d'aquesta gerra.


Marc Velasco Trius